divendres, 25 de novembre de 2016

El Papa Francesc ha enviat el següent missatge a l'Orde de l'Escola Pia amb motiu de l'Any Jubilar Calassanci, que commemora els 400 anys de l'Orde i els 250 de canonització de Calassanç. 

Missatge del
Papa Francesc
en l’Any
Jubilar Calassanci


Al Reverendíssim Pare
PEDRO AGUADO CUESTA
Prepòsit General dels Pares Escolapis

Amb gran alegria em dirigeixo a vostè i a tots els germans Escolapis amb motiu dels 400 anys del naixement de l'Escola Pia com Congregació Religiosa i del 250 aniversari de la canonització de Sant Josep de Calassanç. En aquesta feliç ocasió també m'he volgut fer present no només per celebrar l'extraordinària història que vostès han escrit des dels temps del seu fundador fins avui, sinó també per animar-los a continuar-la amb entusiasme, dedicació i esperança “per a glòria de Déu i utilitat del proïsme" amb la seguretat que, si bé les circumstàncies en què va néixer l'orde no són les d'avui en dia, les necessitats a les que respon, segueixen sent essencialment les mateixes: els infants i els joves necessiten que se'ls distribueixi el pa de la pietat i de les lletres, els pobres segueixen cridant-nos i convocant-nos, la societat demana ser transformada d'acord amb els valors de l'Evangeli, i la predicació de Jesús ha de ser portada a tots els pobles i totes les nacions.

El Papa Pau V, fa 400 anys, va comprendre que era l'Esperit Sant qui guiava Josep Calassanç a dedicar-se a l'educació dels nens que en aquell temps vagaven pels carrers de Roma, i per això va erigir la "Congregació Paulina dels Pobres de la Mare Déu de l’Escola Pia" amb la butlla Ad ea per quae, com la primera Congregació a l'Església dedicada exclusivament a l'educació dels nens i joves, especialment els més pobres. El segle passat, Pius XII va reconèixer la importància del seu fundador, proclamant, amb motiu del tercer centenari de la seva mort i el segon de la seva beatificació, Patró celestial de totes les escoles públiques cristianes. (Cf. Breu Providentissimus Deus: AAS 1948, 11, 454-455).

En aquests quatre segles l'Escola Pia s'han mantingut en una permanent actitud d'obertura a la realitat i de "sortida":  de Roma cap als petits pobles italians, on el seu servei educatiu era sol·licitat amb urgència; d’Itàlia als països europeus, on l'Església volia educar sòlidament els
nens en la fe catòlica; i més tard a altres continents, per servir l'Església i el món en el camp de l'educació. Han exercit sempre el seu ministeri a l’escola, però han estat capaços d'encarnar el seu carisma, també, en altres diverses àrees. I, al mateix temps han estat capaços de respondre a les peticions de l’Església, assumint serveis pastorals on fos necessari. Finalment, en resposta als desitjos del Vaticà II que demanava una participació més activa dels laics en la vida de l'Església, han obert el camí de les Fraternitats Escolàpies, convidant a homes i dones de bona voluntat a compartir el seu carisma i la seva missió, fomentant una rica varietat de vocacions.

Des de que Calassanç va començar les seves activitats educatives, el 1597, fins que l'Església va erigir la Congregació, van passar vint anys, vint intensos anys en els que s'estava configurant la seva identitat. En l'aniversari que celebrem i que ara celebrareu com a Any Jubilar Calassanci, espero que feu memòria del que sou i del que esteu cridats a ser. Demano al Senyor que els concedeixi viure  aquelles disposicions que van fer sant el vostre Fundador. D'aquesta manera, l’Escola Pia serà el que Sant Calasanç  va voler i el que els nens i els joves necessiten.

Els convido a viure aquest Any Jubilar com una nova "Pentecosta dels Escolapis". Que la casa comuna de l'Escola Pia s'ompli d'Esperit Sant, perquè es creï en vosaltres la comunió necessària per dur endavant i amb força, la missió pròpia dels Escolapis al món, superant pors i barreres de tot tipus. Que les seves persones, comunitats i obres puguin irradiar a tots els idiomes, llocs i cultures, la força alliberadora i salvadora de l'Evangeli. Que el Senyor els ajudi a tenir sempre un esperit missioner i disponibilitat per posar-se en camí.
El lema que han triat per aquest Any Jubilar   - Educar, Anunciar, Transformar -   us orienta i us guia. Romangueu oberts i atents a les indicacions que l'Esperit us suggereix. Per sobre de tot, seguiu les petjades que els nens i els joves porten escrites en els seus ulls. Mireu-los  a la cara i deixeu-vos contagiar per la seva brillantor per ser portadors de futur i esperança. Déu us concedeixi situar-vos profèticament presents en els racons on els nens pateixen injustament.           .                           

Avui més que mai necessitem una pedagogia evangelitzadora que sigui capaç de canviar el cor i la realitat en sintonia amb el Regne de Déu, fent a les persones protagonistes i partícips del procés. L'educació cristiana, especialment entre els més pobres i allà on la Bona Notícia té poc espai o toca marginalment la vida, és un mitjà privilegiat per aconseguir aquest objectiu. En un carisma educatiu com el vostre es perceben enormes potencialitats, moltes de les quals estan encara per descobrir. L'educació obre la possibilitat de comprendre i acollir la presència de Déu en el cor de cada ésser humà, des de la més tendra infància, fent ús del coneixement humà (les "lletres") i diví (la "pietat"). Només la coherència d'una vida basada en aquest amor us farà fecunds i us omplirà de fills.

Vull recordar les paraules fortes amb les que el vostre fundador va descriure el ministeri al qual va dedicar la seva vida: "Molt digne, molt noble, molt lloable, molt beneficiós, molt útil, molt necessari, molt arrelat en la nostra naturalesa, molt d'acord amb la raó, molt apreciat, molt agradable i molt gloriós "(Memorial al Cardenal Tonti). Aquestes paraules continuen sent vàlides! De fet, avui en dia hi ha milions de nens sense accés a l'educació, exclosos en les grans ciutats, limitats en les seves aspiracions i plans pel futur a causa de l’egoisme i la cobdícia humana; milers de nens allunyats de les seves llars i de les seves escoles a causa de les guerres, i que requereixen una atenció educativa especial. I tots els nens que estan escolaritzats tenen contínuament necessitat d’autèntics mestres, per ajudar-los a créixer des d’arrels pregones, que els mostrin a Crist i els acompanyin en el viatge de la vida.

No vull deixar de dir una cosa que sento amb particular força quan penso en la vida consagrada. Ser part d'una família religiosa per Sant Josep de Calasanç va significar escollir un camí de continu i marcat abaixament. Ser Escolapi és, per definició, ser una persona en estat d'abaixament, un petit que es pot identificar amb els petits, un pobre amb els pobres.

La història de la nostra salvació és la història d'un suprem abaixament: lo diví es fa humà, lo celestial es converteix en terrestre, l'etern es fa temporal, l'absolut es torna fràgil, la saviesa de Déu es converteix en bogeria i la seva força es converteix en debilitat; perquè la Vida, la veritable Vida, s'abaixa fins a la mort, i mort de creu. Seguir Jesús és seguir el seu abaixament, és arribar, com Ell, al fons de la humanitat, de la nostra debilitat i allí convertir-se en servidor, com Aquell que no va venir a ser servit, sinó a servir i a donar la seva vida com a rescat per tots (cf. Mt 20, 28).

Va dir Sant Josep de Calassanç: "El camí més curt i més fàcil per ser exaltat al propi coneixement i d'aquest als atributs de la misericòrdia, la prudència i la paciència infinita de Déu, és abaixar-se a donar llum als nens i en particular als que són com desemparats per tots, que per ser ofici als ulls del món tan baix i vil, pocs volen abaixar-s’hi ". (Epistolari, 1236). El vostre fundador va descobrir que el veritable camí del coneixement de si mateix i de l’exercici de les més altes virtuts era l'abaixament davant dels nens, sobretot davant dels més necessitats, per dur-los a la llum. De la mateixa manera que el Senyor va voler posar la veritable felicitat i alegria en la baixesa de la creu, de la mateixa manera vosaltres, com a consagrats, cerqueu la vostra plenitud i la vostra alegria en el diari abaixament entre els nens i els joves, especialment els més pobres i necessitats. No heu estat fundats per a cap altra grandesa que la de la petitesa, ni per cap altre cim que el de l'anorreament, que us revesteix dels sentiments de Crist i us porta a ser cooperadors de la Veritat divina i a fer-vos nens amb els nens i pobres amb els pobres (cf. Constitucions, 19).

Us encomano a tots vosaltres, a l'Orde, a la Família Calassància i a les fraternitats Escolàpies, a Maria Santíssima, de la qual l'Orde de l’Escola Pia porta el nom. Maria, que va ser la primera mestra de Jesús, sigui el vostre model i protecció per continuar duent a terme la vostra missió, acompanyant els petits cap al Regne de Déu.

Amb aquests sentiments, us imparteixo a tots una especial benedicció apostòlica.


Des del Vaticà, 27 novembre 2016