dissabte, 19 de març de 2016

Equip de Govern d'EPC desitja Bona Pasqua a tothom

A tots els escolapis laics i religiosos
de l’Escola Pia de Catalunya


 Benvolguts amics i amigues.
  
 Un dels textos que es llegeixen al llarg del temps de quaresma, tot preparant-nos per a la gran festa de la Pasqua, és el d’aquell jove a qui hem batejat amb el nom de fill pròdig  que demanà al seu pare la part d’herència que li corresponia i marxà de casa. En poc temps dilapidà tot el que tenia i mogut per la pobresa absoluta retornà a la llar, on el pare l’esperava i, en rebre’l, l’abraçà amorosament.

En assabentar-se’n, el germà gran discuteix amb el seu pare perquè ell sempre ha estat fidel i mai no ha rebut ni un cabrit per fer una festa amb els seus amics, i li fa aquest retret: “Ara que torna aquest fill teu, mates el vedell gras i li fas una festa!”

Si ens ho permeteu sense ànims d’entrar en discursos teològics ens atrevim a pensar que en certa manera el primer fill pròdig potser va ser Jesús de Nazaret, qui sortí de la casa del Pare per anar a dilapidar entre els pobres la part d’herència que li havia tocat: el Regne de Déu, gastant-s’ho tot, fins i tot la vida, per tornar amb les mans buides, només amb una creu, a casa del Pare. D’alguna manera això és el que recordarem aquesta Setmana Santa.

Tots i totes tenim alguna cosa del fill pròdig, del fill gran i del pare en la paràbola de la nostra vida.

Per a poder realitzar el nostre treball quotidià ens hem preparat fent estudis, assistint a cursos i tallers, hem dedicat temps a programar, a dissenyar itineraris, a avaluar i avaluar-nos o hem fet les nostres programacions personals i comunitàries i de vegades voldríem que aquest esforç tingués la seva recompensa assegurada, com ho esperava el germà gran. Però no és pels molts papers que fem que construïm el Regne des de l’escola, la parròquia, el grup, l’esplai o la comunitat, sinó per l’amor amb que fem realitat cadascuna de les nostres programacions. És a dir, l’amor amb què estimem els qui ens envolten.

El germà gran ho tenia tot apamat, complia amb les seves obligacions i era fidel al que estava manat. Tot això ho havia après a casa, però li mancava el més important,
l’únic que dóna sentit a les hores i hores de feina.  Li mancava el que es va visualitzar en aquella abraçada del pare al germà petit; li mancava l’amor. L’amor del pare que acull incondicionalment, l’amor que no passa comptes, l’amor que no fa retrets, que confia incondicionalment, l’amor esperançat i misericordiós que duia el pare a sortir cada dia al capdamunt del camí per veure si tornava el fill que s’havia perdut.

Som educadors. No ens cansem de sortir al camí, al pati, a la quiete o al carrer per retrobar aquell que va desorientat. En la missió que a cadascú ens ha estat encomanada, us convidem a fer ús de totes les eines de què disposem, però no deixem mai d’estimar aquells infants i joves, els companys i companyes, els amics i membres de la nostra família o comunitat, perquè cadascun de  nosaltres, de tant en tant, haurem de fer com el pare que acull amb una abraçada aquell qui s’havia perdut.

El fill pròdig, el germà gran i el pare, eren una família. També tots nosaltres formem la gran família de l’Escola Pia, i coneixem companys i companyes que ens són testimonis en el camí: des de Josep Calassanç a en Jaume Pallarolas; des d’aquell religiós, professor o catequista que ja fa anys que fa via a l’Escola Pia a aquell mestre o monitor novell que acaba de començar ple d’il·lusió. Tots junts SUMMEM i amb la nostra feina de cada dia anem construint aquell Regne que Jesús, pròdig en amor,  va dilapidar entre tots nosaltres.

Bona feina, bon camí i bona Pasqua a tothom.
   
                                                                                                                  L’Equip de Govern

Alba Balcells, Ernest Botargues, Antoni Burgaya, 
Sara Camps, Enric Canet, Josep Maria Canet,

Eduard Pini, Joan Prat i Lluis Tort.