dimarts, 17 de juny de 2014

Els quadres de la Pau

Un conte per entendre l'estiu d'una altra manera.
Hi havia una vegada un rei que va oferir un gran premi a aquell artista que pogués captar una pintura perfecta per a la pau. Molts artistes ho van intentar. El rei va admirar i observar totes les pintures, però només n’hi va haver dues que realment li van agradar i va haver d’escollir entre elles.
La primera era un llac molt tranquil, era un mirall perfecte a on es reflectien les plàcides muntanyes que l’envoltaven. Per sobre d’aquestes es trobava un cel blau amb tènues núvols blancs. Tots els qui van mirar aquesta pintura van pensar que reflectia la pau perfecta.

La segona pintura també tenia muntanyes. Però, en aquest cas eren punxegudes i descobertes. Per sobre, hi havia un cel furiós. Estava caient una tempesta amb llamps i trons. A sota de la muntanya, hi havia un torrent d’aigua. Tot això no semblava gens pacífic. Però quan el rei va observar la pintura atentament, va veure darrere la cascada un arbust delicat creixent en una esquerda de la roca. En aquest arbust es trobava un niu. Allà, enmig del brogir de la violenta caiguda d’aigua, estava assentat plàcidament un ocellet en el seu niu...
Pau perfecta...?
Quina creieu que va ser la pintura guanyadora?
El Rei va escollir la segona pintura.
Sabeu per què?
Perquè – va dir el rei -  Pau no significa estar en un lloc sense sorolls, sense problemes, sense treballar dur o sense dolor. Pau significa que, tot i estar enmig de totes aquestes coses, sapiguem quedar-nos calmats dintre el nostre cor. Aquest és el veritable significat de la pau.