diumenge, 22 de setembre de 2013

Paraules d'agraïment d'en Carles al final de la seva ordenació

A l'espera de que ens arribin algunes fotografies de l'ordenació d'en Carles, que les podeu enviar a eduard.pini@escolapia.cat, us deixem les paraules d'agraïment que va dir al final de la celebració.

GRÀCIES
Espero que hagueu està BÉ, els que hi esteu avesats, com els que no hi esteu acostumats, sovint ALLUNYATS d’aquests ambients per culpa nostra... Us han dit benvinguts, jo ara BEN-TROBATS, a la meva ordenació, en un pati, amb tot el que tenen de simbòliques ambdues realitats.
 POETA no és el que publica llibres, a tot estirar és un escriptor glamurós o amb un pessic de drets d’autor.
POETA és aquell qui expressa ACURADAMENT el que sent.
TANT, que fins i tot és capaç, amb la seva presència, de transformar l’ambient.
Tant de bo estigués tocat per les muses... però no hi ha manera.
Però mi escarrassaré.
Avui especialment, vull manllevar una frase de Goethe: si mirem tot el que hem rebut restem despullats. Em sento molt deutor de tantes coses que m’heu donat, i gratuïtament. Però la cita la treia perquè la vull complementar.
D’alguna manera, l’ordenació és gràcies a vosaltres.
Cert, que he pogut pregar, discernir, hi ha una part vocacional...
Però hi he vist millor quan em convidàveu a preparar i fer celebracions. Compartint grup, comunitat, atencions personals en moments delicats... Tot plegat ha il·luminat i facilitat les meves opcions.

GRÀCIES.
Talents. No és de la nova pedagogia, ni un anglicisme dels meus. Ve del grec, talanton (balança). Mt 25, aptitud. Lectura de Pau.
Aquí hi ha molt talent reunit. (ex cello)
Disculpeu, me’n vaig del guió. De paraules d’agraïment a arenga... però això passa quan es dóna el micro a un idealista.
Avui estem formant una COMUNITAT. No tothom, sinó cadascú. D’això n’estic convençut. M’ho crec. El meu petit gest és la postal que més que escriure guixo, o les ganes de conèixer-vos a cadascú, què feu, què somnieu... La topada amb l’altre, o amb l’Altre, és fascinant. Descobriu-hi el tresor i Compartiu-lo.
(ara al picapica Parleu-vos. Conegueu-vos, confabuleu).
No confabular per anar al darrer concert d’Obrim Pas.
Sinó: perquè tothom coneixerà que sou deixebles meus per l’amor que us tindreu. La frase de la invitació. (ara passo a Joan) L’Evangeli mateix que Bisbe Ordenació. Jo li comentava el mireu-los com s’estimen, la prova del 9. No fem poesia de Nadal, sinó que va de debò. Generem discretes preguntes (RM). I ell em va parlar dels testimonis silents. Vaig creure que era una bella expressió. Testimoni silent, una joia completa (atenció, no diu plena, sinó completa, l’evangeli és ple de subtilitats) no es pot amagar, irradia. Bonhoeffer. Tenia apuntades idees a tomb d’ell, però ja coneixeu el meu pensament arbori (forma elegant de dir difús, i m’enredaria).
Com veieu, tots tenim deures. Sembla que us n’estigui posant, no, els que anem de blanc també.
Ferran Sans. Qui si no. Pastor olor d’ovella. No Pallars. Titular, però la lectura. Obrir l’església a tots. És cert que una església que surt al carrer, pot sofrir, com qualsevol persona, un accident. Jo prefereixo una església accidentada a una de malalta.
Aquí sí que ho aturo.
Gràcies per acompanyar-me una al principi d’un pont, patrona de la ciutat, els que veniu de lluny, i també els qui de lluny estant no podíeu i m’heu enviat mail bonics. Un mail bonic es triga a contestar...doneu-me treva!
He començat dient què era un poeta.
Ha quedat clar que he fet molt bé dedicant-me a altres coses, perquè a aquestes alçades ja heu vist que no en sóc.
I és que he donat mil voltes per dir una cosa ben simple
Que n’estic molt de vosaltres, que us estimo.
Acabo com he començat. Gràcies
Primer, a Déu. Que ens aplega, que no pot sinó estimar-nos.
Als pares, que m’heu estimat a desdir i heu estat mestres d’afecte. Al Lluís, la Marga, per descomptat.
Al meu germà i la Bego. Al Pau petit i als bessons que vindran.
A la Família, ambient de dinar de Nadal permanent.
Als fillols (i els seus pares). Per la confiança que m’heu fet.
Als amics, (alguns fa 30 anys que ens coneixem) un plaer compartir temps amb vosaltres. Avui l’Ot fa un any!
-Als amics més joves, de grups i cafès mil, de Colònies i l’Agrupament. Si sabéssiu quant he gaudit i après prop vostre! Em fa l’efecte que encara no us ho creieu, i és ben cert.
Als companys de feina, que són amics (ja ho eren). De l’EP i de la FSS. Per la vostra integritat, compromís, perícia. Em trec el barret.
Als meus mestres: Salvador, a Cuba, el Juanan, a Peralta, l’Isidre i l’Andreu. No us van proposar ser mestres per atzar, sou uns tancs. Magí Valls! Balmes, escolapi a clonar.
Als músics. Araceli, Eduard. Als grupets que heu muntat tot el sarau.
Als companys de l’EP Balmes. Feu de manera que, encara que passin els anys, em trobo com a casa. Poden muntar la Via Catalana II, una logística excepcional.
Als escolapis que heu vingut d’arreu, d’Emaús i Betània. Miguel, Assistent General, de Roma.
A la comunitat.
A l’Eduard: costat no només en aquest procés.
Al Bisbe Sebastià: per les estones i sintonia, amb records de Menorca, Taizé i Evangeli.
I al Jaume i al provincial dels escolapis. Perquè el càrrec no és la persona. Perquè ets tan respectuós i confiat amb les persones. 
Amics, amigues, que la vostra joia sigui completa.

Gràcies.