dijous, 25 de juliol de 2013

Malala Yousafzai



Malala Yousafzai és candidata al Premi Nobel de la pau.
Fins aquí res d’estrany. Bé, sí, hi ha una cosa poc normal, és una dona i, malauradament això encara avui és estrany. Però fora d’això, deia, res d’estrany.
La cosa canvia i sorprèn quan un s’assabenta de la seva edat: 16 anys.
Què ha passat en la vida d’aquesta noia de 16 anys, que ja és candidata el Nobel i ha rebut aquest mes de maig 2013 el Premi Internacional Catalunya.
- Dels 6 als 12 anys no va poder continuar anant a escola. El règim talibà va prohibir l’escolarització de totes les nenes de la vall on vivia; la vall del riu Swat.
- Als 13 anys escriu un blog amb les seves experiències, amb el pseudònim de Gui Makai
- El 2009 esdevé la protagonista del documental “Pèrdua de classes. La mort de l'educació de la dona”
- El 9 d’octubre de 2012 és víctima d’un atemptat taliban, rebent un tret al crani i un altre al coll, per la seva implicació a favor de l’educació de les nenes al seu entorn. L’atemptat va rebre la condemna internacional i ella el recolzament de personalitats com Asif Ali Zardari, Raja Pervaiz Ashraf, Susan Rice, Desmond Tutu , Ban Ki-moon, Barack Obama, Hillary Rodham Clinton, Laura Welch Bush i Madonna
Aquest 12 de juliol va pronunciar un discurs davant el Parlament de les Nacions Unides, vestida amb un “sari” que pertanyia a Benazir Bhutto. Va iniciar el seu discurs donant gràcies a Déu perquè tots som iguals. Les seves afirmacions sonen ben humanes i escolàpies. Diu coses com:
- Els terroristes van pensar que canviarien els meus anhels i les meves ambicions, però res no ha canviat en la meva vida, excepte que ara la meva debilitat, por i manca d’esperança han mort, i ha nascut la força, el poder i el coratge”.
- Estic aquí per parlar del dret a l’educació dels nens. Vull que els fills dels Talibans rebin educació. No dispararia al meu agressor ni que tingués una pistola a la mà i a ell al meu davant. Aquesta compassió és herència de Mandela i de Luther King. Aquesta és la filosofia de Gandhi i de la Mare Teresa. I aquest és el perdó que vaig aprendre del meu pare i de la meva mare.
- L’extremisme té por dels llapis, dels llibres i del poder de la veu de les dones, per això les maten. És temps d¡alçar la veu perquè el líders polítics canviïn les seves estratègies de pau.
- Els polítics han d’iniciar accions urgents per assegurar que cada nen tingui dret a anar a l’escola.
- Ningú no ens podrà aturar Portarem el canvi. Creiem en el poder i en la força de les paraules que poden canviar el món. Si volem aconseguir tot això hem d’atacar amb l’arma del coneixement.
- Milers de persones han mort a mans de los terroristes y milions han estat ferides. Jo només sóc una d’elles. Estic aquí, davant vostre, essent una noia, com qualsevol altra. No parlo per mi, sinó per tots els qui no poden fer sentir la seva veu.
- Cap infant hauria de morir per anar a l’escola. En cap lloc els professors no haurien de tenir por per anar a l’escola, ni els nens d’aprendre. Junts podem canviar aquesta situació.
- Els nostres llibres i els nostres llapis són les nostres armes més poderoses. Un nen, un professor, un llapis i un llibre poden canviar el món. L’educació la l’única solució. Educació abans que cap altra cosa.
L’ONU ha declarat el 12 de juliol, dia de Malala.