diumenge, 11 de març de 2012

Una sense sostre sota el nostre sostre.

Aquest dijous 8 de març, com fem un cop al mes, ens vàrem trobar a Encants Nous per poder compartir la tarda amb un testimoni. En aquesta ocasió ens va visitar una sense sostre: la M. Àngels. És religiosa, i germana de dos escolapis: en Pep que és a Mèxic, i en Joan, al Senegal. Filla d'una família de deu germans, va optar per la vida religiosa als vint anys. Primerament va treballar en un hospital de Catalunya atenent els malalts. Temps després demanà a les seves superiores poder anar a algun país del tercer món, i li van proposar treballar a Filipines, i allí va estar-hi durant 28 anys. Finalitzada aquesta llarga etapa retornà a Barcelona, però amb la clara convicció de donar resposta a una crida que des de jove sentia en el seu cor: viure al carrer amb els sense sostre. I així ho està fent des de l'any 2005.
Viu al carrer. Es guanya la vida fent la neteja de la casa d'una família benestant, cobrant 45 euros a la setmana, i amb això en té prou per a les seves necessitats. Ens explicava que ara dorm a la porta d'un garatge, al centre de la ciutat.
La seva opció, és ben forta i interpel·ladora, però més forta encara és la senzillesa i naturalitat amb que ho explica. La seva opció ha estat senzillament la resposta a una crida interna de la seva fe; una vocació. Viu la seva experiència de Jesús com quelcom natural i te’n parla com qui parla d’un amic, sense tecnicisme ni paraules estrafetes de cap mena. Afirma que amb 45 euros li dóna per passar la setmana i no opta per res més. Totes les seves pertinències les du amb ella en una bossa, i amb uns quants cartons a la nit, per fer-se el llit, ja n’hi ha prou. Li sap greu la forma de viure de tantes persones, que es desviuen per tenir cada dia una mica més, i això li permet, amb tota senzillesa,  convidar a les persones a viure al carrer, on es pot ser feliç, tal com ella ho experimenta.
Gràcies M. Àngels per sacsejar les nostres vides i per ajudar-nos a recordar que el que és essencial sempre està dins el cor.

4 comentaris:

Escolapis Sant Pau ha dit...

M'Ha agradat.

Escolapis Sant Pau ha dit...

hola

Escolapis Sant Pau ha dit...

hola

angels ha dit...

Sentir veus diferents és necessari per poder trencar el ritme monònon que de vegades se'ns imposa.