Claverol

Claverol és una petita vila situada  sobre la Pobla de Segur, a on els escolapis hi tenim, de fa anys, una casa de colònies. Com hi vam arribar aquí dalt? Doncs sembla que quan Josep Calassanç corria per aquestes terres de l'Urgell (que era el seu bisbat), va ser nomenat rector d'aquesta vila. D'aquí en neix la relació. Fins i tot, Calassanç és el patró del llogarret, i per aquest motiu Claverol celebra la festa major el 25 d'agost, diada del nostre sant.
Si voleu conèixer més dades de la casa, o potser fer-hi una estada, visiteu: http://www.claverol.org/




L'Aniol i uns amics, grimpant per les costerudes muntanyes de l' encontorn de Claverol, tot preparant el 6 dies diferents de 2012.

 Claverol des de la Pobla de Segur

Ens visita el Pare General

El proper dijous 17 de maig ens visitarà en Pedro Aguado, General de l'Orde.
I què és això del General? No patiu que no té cap relació amb l'exèrcit.
L'Orde de l'Escola Pia cada  sis anys escull un escolapi que serà el coordinador "general" de l'Orde. Per tant la seva funció és animar la vida comunitària i la missió dels escolapis arreu del món.
Actualment el General és en Pedro Aguado, escolapi del país Basc. Viu a Roma, a la comunitat de Sant Pantaleo, on Sant Josep de Calassanç va obrir una de les seves primeres escoles, però de fet, passa més temps voltant pel món, visitant els escolapis, que a Roma. Per això se'l va escollir; aquesta és la seva missió.
Aquest dijous estarà tot el dia a casa nostra per conèixer els nostres projectes, el nostre treball, el nostre ser escolapi. En resum: allò que som i allò que fem.
Passat el dijous us ens passem més informació.
Ja des d'ara li donem la nostra benvinguda.

Senegal

Del 23 d'abril al 4 de maig, l'Eduard ha tingut l'oportunitat de conèixer el Senegal. De moment ha estat com una immersió en un món ben divers del nostre. Per ara, mentre va paint la visita, en deixa una fotografia.

Vocació a la Vida Religiosa - 1

L'Orde de l'Escola Pia ha declarat el 2012 any de la vocació. Per aquest motiu s'estan realitzant diverses accions de caire vocacional. Entre altres la publicació d'articles sobre la vocació. A la revista dels escolapis de Catalunya, anomenada "Catalaunia" ( que podeu llegir fent clic aquí   http://publicacions.escolapia.cat/catalaunia ) en Josep Miró està publicant una sèrie de breus articles per a reflexionar sobre la vocació a la vida religiosa. El primer d'ells, és el següent:


"La paraula vocació representa com una mena de resultat visible d'un procés que roman secret: "tal persona té vocació, tal altra en té una de diferent", sobreentenent la del capellà o la de la monja, però suposant sempre que jo no en tinc. Avui no és potser necessari primer de tot fixar el nostre esguard en l'experiència que s'amaga al darrera d'aquest substantiu? Darrera d'aquesta paraula que indica generalment una espècie de posseir s'oblida potser que hi ha un actuar. En l'experiència de la vocació és precisament Déu el misteriós subjecte d'un acte de crida (vocare) denominat vocació. És Ell que s'adreça a cadascú de nosaltres com a subjecte capaç d'entendre i d'obeir (del llatí oboedire), com es deia amb insistència en un passat recent, oblidant però amb freqüència l'escolta que és a la base de tota veritable i pròpia obediència. Aquesta experiència fonamental de la nostra fe, l'escolta de la crida de Déu, ha de ser certament educada i desenvolupada en l'Església, però com un camp que espera de ser conreat o com els fonaments d'un edifici sobre dels quals es construirà. Massa sovint la nostra pastoral oblida que primer de tot hem d'identificar aquesta experiència de crida, alliberar-la en cert sentit d'impediments per fer-la visible i llegible si es vol anar més enllà. El meu objectiu és ajudar el lector a trobar una manera d'accedir a l'experiència de la vocació i per discernir-ne avui el contingut"  (Theobald, p.9).

Pensant en la meva trajectòria històrica, ¿considero la vocació personal com un do rebut, o quelcom que posseeixo, o més aviat com el resultat d'un diàleg permanent de Déu que crida i jo que escolto i responc?

¿Tinc consciència de que la vocació és una experiència personal permanent i no només un esdeveniment del passat?

¿Com hem d'actuar per educar i desenvolupar en els adolescents i joves aquesta experiència fonamental de tota fe viscuda que és la vocació?

                                                                                                       Josep A. Miró

Sant Jordi 2012

Economia del bé comú

El debat no és pas nou. Ja fa anys que hi ha debats sobre sistemes econòmics alternatius. Però per on començar? Enmig d'aquesta crisi que ens toca viure, el debat és encara més actual.
Una amiga de Terrassa m'ha enviat un link del programa Singulars de TV3, en el que l'autor de la teoria de l'economia del bé comú, Christian Felber,  explica les gran línies del seu projecte: suplir els valors de l'economia actual per altres, ja presents en l'escala de valors de la societat occidental, però que encara no han penetrat els sistemes econòmics.
Us proposo que li feu una ullada...

http://www.tv3.cat/videos/4039250/Christian-Felber-leconomia-del-be-comu

BONA PASQUA !!

Lo Rival del Barça

En la visita que uns quants escolapis vàrem fer a les bodegues de Pinell del Brai, vàrem poder llegir aquest poema d'en Pere Ramon March,  penjat en un full a la paret de l'entrada. Us en passem una fotografia perquè el gaudiu.

Trobada de Muntanya

Un cop l'any els escolapis fem tres dies d'excursió. En aqesta ocasió hem estat per terre de l'Ebre: Deltebre, Tortosa, Pinell de Brai, La Fontcalda, Amposta, Corbera d'Ebre i Miravet. Tres dies per compartir excursions, visites, àpats... i el partit del Barça contra el Milà. En definitiva uns dies de convivència i passeig per estretir llaços i amistat.
Us en deixo unes fotos.


Al Mirador del Deltebre

Compartint una paella

Remontant l'Ebre en barca

A Corbera d'Ebre



Al Col.legi de Tortosa

A una trinxera de la Guerra Civil

Una biografia

Algun membre de la nostra comunitat, lector de biografies, s'ha llegit la del fundador de la banda Quuen, titulada: "Freddye Mercury. Su vida contada por él mismo".
Ha estat comentant algunes idees ben curioses que hi apareixen. Us en posem algunes frases, que potser poden ser una imatge de la mentalitat de moltes persones als nostres dies:
- Sí, tengo muchísimo dinero, pero sinceramente, no sabría decirte cuánto tengo en el banco.
- Todo lo que quería de esta vida era ganar montones de dinero y gastarlo.
- Soy una estrella de rock, soy muy rico, puedo comprar todo lo que quiera, ¡incluso a ti!
- Me compré una casa en Londres que sólo había visto en fotos... no tenía tiempo para ir a ver casas. Necesitaba un lugar para meter mis muebles y mi ropa.
- Tengo a todos mis contables y abogados intentando convencerme de que me equivoco, que estoy tirando el dinero... ¡A la puta mierda!
- Si puedo crear una pizca de felicidad es con mi dinero.
- Puedo gastar una fortuna en un par de horas porque quiero tener un buen aspecto.
- Claro, estamos en esto (en la música) por dinero, y no me da miedo reconocerlo.
- He trabajado muy duro para conseguir todo el dinero. Nadie me lo ha regalado. Me encanta tener este maravilloso jardín japonés con estos peces Koi. Cualquiera a quien le gustan los peces Koi, si tuviese dinero, se los compraría.
- Mis padres están en mi testamento, igual que mis gatos.
- Nadie más sacará un solo penique, excepto mis gatos Oscar y Tiffany. Aparte de ellos no voy a regalar ninguna de mis cosas cuando esté muerto. Voy a acapararlo todo. Quiero que me entierren con todas mis cosas.
- Nadie se casaría conmigo... la dote sería muy grande. Y si quiero hijos simplemente me iría a Harrods y me compraría uno. Allí venden de todo. ¡Sí, esto estaría bien! Iré a Harrods y me compraré uno. !Si compras dos, de regalo te dan una niñera!

Descansi en pau.

Una sense sostre sota el nostre sostre.

Aquest dijous 8 de març, com fem un cop al mes, ens vàrem trobar a Encants Nous per poder compartir la tarda amb un testimoni. En aquesta ocasió ens va visitar una sense sostre: la M. Àngels. És religiosa, i germana de dos escolapis: en Pep que és a Mèxic, i en Joan, al Senegal. Filla d'una família de deu germans, va optar per la vida religiosa als vint anys. Primerament va treballar en un hospital de Catalunya atenent els malalts. Temps després demanà a les seves superiores poder anar a algun país del tercer món, i li van proposar treballar a Filipines, i allí va estar-hi durant 28 anys. Finalitzada aquesta llarga etapa retornà a Barcelona, però amb la clara convicció de donar resposta a una crida que des de jove sentia en el seu cor: viure al carrer amb els sense sostre. I així ho està fent des de l'any 2005.
Viu al carrer. Es guanya la vida fent la neteja de la casa d'una família benestant, cobrant 45 euros a la setmana, i amb això en té prou per a les seves necessitats. Ens explicava que ara dorm a la porta d'un garatge, al centre de la ciutat.

La seva opció, és ben forta i interpel·ladora, però més forta encara és la senzillesa i naturalitat amb que ho explica. La seva opció ha estat senzillament la resposta a una crida interna de la seva fe; una vocació. Viu la seva experiència de Jesús com quelcom natural i te’n parla com qui parla d’un amic, sense tecnicisme ni paraules estrafetes de cap mena. Afirma que amb 45 euros li dóna per passar la setmana i no opta per res més. Totes les seves pertinències les du amb ella en una bossa, i amb uns quants cartons a la nit, per fer-se el llit, ja n’hi ha prou. Li sap greu la forma de viure de tantes persones, que es desviuen per tenir cada dia una mica més, i això li permet, amb tota senzillesa,  convidar a les persones a viure al carrer, on es pot ser feliç, tal com ella ho experimenta.

Gràcies M. Àngels per sacsejar les nostres vides i per ajudar-nos a recordar que el que és essencial sempre està dins el cor.

30 minuts

Diumenge passat el programa 30 minuts de TV3 va projectar un documental sobre les vocacions sacerdotals a Catalunya titulat "El planter de l'Església". La sensació que m'ha deixat és decebedora. Una església bunqueritzada que s'aferra a postures més que superades, incapaç de connectar amb la societat d'avui.

Trist, molt trist, que un bisbe, el més jove de la península, digui que potser més endavant es canviïn algunes costums, però que entre tant ni parlar-ne! Un mossèn que afirma que un "bon" capellà és el que estudia, prega i obeeix -m'agradaria fer un cop d'ull a la seva bibliografia-. I altres afirmacions per l'estil que deixen un regust de boca força desgradable. Sortosament hi ha una església que no surt als mitjans, que discretament fa la feina, aposta per nous rostres i noves presències, i que enmig de tanta foscor de tela negra procura, si més no, escoltar i estar atenta al que passa en el món d'avui. Possiblement no veurem un 30 minuts d’aquest altre rostre d’església, així que us proposo un document que, si més no, hi faci contrapès.

Es tracta d’una carta que un grup de bisbes van adreçar al papa i als participants del Concili Vaticà II, expressant una altra forma de fer; la de molts laics, religiosos, religioses, diaques i sacerdots, que anònimament prefereixen estar enmig del camp de batalla, i no dins un búnquer.

Diu així:

Nosaltres, bisbes reunits en el Concili Vaticà II, havent vist clarament les deficiències de la nostra vida de pobresa segons l’evangeli, animats els uns pels altres en aquesta decisió en la qual tots volem evitar la singularitat o la presumpció, units als nostres germans en l’episcopat, comptant sobretot amb la força i la gràcia de Nostre Senyor Jesucrist i amb la pregària dels fidels i sacerdots de les nostres  diòcesis respectives, situant-nos amb el nostre pensament i la nostra pregària davant la Trinitat, davant l’Església del Crist, davant dels sacerdots i fidels de les nostres diòcesis, humilment i amb consciència de la nostra debilitat, però també amb tota la determinació i força que el Senyor amb la seva gràcia ens
dóna, ens comprometem a tot el que segueix:
-Intentarem viure segons la manera ordinària de les  nostres poblacions pel que fa a l’habitatge, menjar, mitjans de transport i coses similars (Mt 5,3; 6,33; 8,20).
-Renunciem per sempre a l’aparença i a la realitat de la riquesa, especialment en els vestits (teixits rics, colors cridaners), a les insígnies de matèries precioses (aquests signes han de ser efectivament  evangèlics) (Mc 6,9; Mt 10,9; Fets 3,6).
-No posseirem ni béns mobles ni immobles, ni comptes bancaris a nom propi. Si cal posseir, ho posarem tot a nom de la diòcesi o de les obres de caritat o socials (Mt 6,19; Lc 12,33).
-Confiarem, tant com puguem, la gestió financera i material de les nostres diòcesis a un comitè de laics competents i conscients del seu paper apostòlic, per ser més pastors d’apòstols que no pas administradors (Mt 10,8; Fets 6,17).
-Refusem ser anomenats de paraula o per escrit amb títols o noms que signifiquin grandesa o poder (eminència, excel·lència, monsenyor). Preferim ser anomenats amb el nom evangèlic de pare.
-Evitarem, en la nostra conducta i en les relacions socials, tot allò que pugui donar la impressió que concedim privilegis, prioritats o qualsevol forma de preferència als rics i als poderosos (per exemple, en banquets oferts o acceptats, fent diferències de classes en els serveis religiosos) (Lc 13,12-14; 1Cor 9,14-19).
-Evitarem animar o incitar la vanitat dels altres amb mires a alguna recompensa o sol·licitant regals o de qualsevol altra manera. Invitarem els nostres fidels a considerar els seus dons com una participació normal en el culte, l’apostolat i en l’acció social (Mt 6,24; Lc 15, 9,13; 2Cor 12,14).
-Dedicarem al treball apostòlic i pastoral de les persones i grups treballadors i econòmicament dèbils o subdesenvolupats tot el temps, reflexió, cor i mitjans necessaris, sense que això signifiqui cap perjudici de les altres persones o grups de la nostra diòcesi.
-Sostindrem a tots els laics, religiosos, diaques o sacerdots que se sentin cridats pel Senyor a evangelitzar els pobres i els obrers, compartint la vida obrera i el treball (Lc 4,18; Mc 6,4; Mt 11,45; Fets 18,4; 20,33; 1Cor 4,12; 9,1).
-Conscients de les exigències de la justícia i de la caritat i de les seves relacions mútues, procurarem transformar les «obres de beneficència » en «obres socials» basades en la caritat i en la justícia, obres que tinguin en compte tothom i totes les seves exigències, com un humil servei als organismes públics competents (Mt 25,31; Lc 13,12-14,33-34).
-Farem tot el possible perquè els responsables dels nostres governs i serveis públics decideixin i apliquin les lleis, estructures i institucions socials necessàries per a la justícia, la igualtat i el desenvolupament harmònic de tot l’home i de tots els homes, per tal que, per mitjà d’això, arribem a un ordre social diferent, nou, digne dels fills de l’home i dels fills de Déu (Fets 2,44; 4,32-35; 5,4; 2Cor 89).
-Atès que la col·legialitat dels bisbes troba la seva realització més evangèlica quan prenem a càrrec entre tots les masses humanes en estat de misèria física, religiosa i moral –les dues terceres parts de la Humanitat–, nosaltres ens comprometem  a participar, segons els nostres mitjans, en les despeses urgents de les diòcesis de les nacions pobres;  a afavorir, segons un pla dels organismes  internacionals, però com a testimonis de l’evangeli, tal com el Papa ho va fer en l’ONU, la posada en marxa d’estructures econòmiques i culturals que no continuïn fabricant nacions proletàries en un món cada vegada més ric, sinó que permetin a les masses pobres sortir de la seva misèria.
-Ens  comprometem a conviure en la caritat pastoral la nostra vida amb els nostres germans en Crist,  sacerdots, religiosos i laics, de manera que el nostre ministeri sigui de debò un servei. I per això: farem junt amb ells la nostra «revisió de vida»; suscitarem entre ells la col·laboració per ser, més que caps segons el món, animadors segons l’esperit; buscarem la manera d’estar més a prop d’ells i de ser més acollidors; ens mostrarem oberts a tothom, sigui la que sigui la seva religió (Mc 8,34; Fets 6,17; 1Tm 3,8- 10).
Un cop retornats a les nostres diòcesis respectives farem conèixer als nostres diocesans la nostra resolució, demanant-los que ens ajudin amb la seva comprensió, la seva ajuda i les seves pregàries.
Que Déu ens ajudi a ser fidels.

Amén

Recés de Quaresma

Uns quants cops l'any els escolapis ens trobem per realitzar junts un recés. Es tracta d'una jornada en la que reflexionem sobre algun tema d'espiritualitat, de teologia, d'església, etc. En altres ocasions també hem aprofitat una jornada de recés per parlar de temes d'actualitat: economia, sociologia, o per endinsar-nos en algun tema d'actualitat.

Demà dissabte 25 celebrarem el recés de quaresma. Aquesta vegada serà a la parròquia de Sant Josep de Calassanç, i tot girarà entorn a una pel·lícula: Des homes et des dieux. Segur que molts l'heu vista. També molts de nosaltres, però en permetrà realitzar un debat posterior entorn a temes com el compromís, la coherència, la solidaritat, el diàleg intereligiós i similars.

L'esquema de la trobada serà el següent: En iniciar la jornada un esmorzar compartit. Després tres escolapis ens ajudaran a ubicar-nos: en Joan Florensa ens farà la contextualització històrica al conflicte algerià en que se centra el film. Després una presentació tècnica del film, a càrrec d'en Sadurní Tudela i, finalment el comentari sobre la carta que escriu el prior del monestir i una entrevista a l'únic supervivent.

Després del film tindrem un compartir sobre el que ens ha suggerit. Li hem encarregat trencar el gel a tres escolapis: un jove (Jordi Vilà), un adult (Isidre Carbonell) i un adult més adult (Josep M. Balcells). En acabat dinarem junts i cadascú cap a casa seva.. Bona Quaresma a tots.

Sortida a Paris



Des de l'esquerra: en Jordi, l'Aniol, el Carles i en Yoel.
 I per variar, l'Eduard darrera la càmera.

 La comunitat hem aprofitat aquests dies per visitar els nostres germans escolapis a París. Hi hem estat de dissabte a dilluns 20 de febrer, aprofitant el pont de carnestoltes.
La comunitat de París ja fa molts anys que funciona. Es troba a la Parròquia de Santa Marta, al barri de Pantin. es tracta d'una zona molt depauperada, amb una gran barreja de nacionalitats a causa de la migració massiva, especialment africana i asiàtica cap a la capital francesa.
També vàrem coincidir amb la celebració dels 90 anys d'en Popol, un capellà diocesà que viu amb nosaltres, que de fet és qui ens va acollir a la nostra arribada a París. En la celebració del seu

Els Escolapis de París. Al fons, Mn. Popol

aniversari va compartir records amb nosaltres: de com es va lliurar de ser afusellat pels alemanys a la guerra mundial, del seu servei en els submarins, de la seva baixada a la deriva pel Sena a l'edat dels nou anys, en una barca sense rems, i mil coses més. De tot plegat i molt més en vàrem donar gràcies al bon Déu.

També vàrem aprofitar els tres dies per visitar la ciutat. No vàrem deixar gaires racons sense veure. Si més no els més turístics. Varen ser bons dies per fer comunitat tot descobrint la capital gala.

Visita del P. Provincial

Dimarts passat ens va visitar el Provincial, en Jaume Pallarolas. El Provincial és el responsable últim de l'Escola Pia Catalunya; això és: les institucions i comunitats que estem a Catalunya, al Senegal, a Califòrnia i a Cuba.

La seva feina és coordinar i animar la vida comunitària i la tasca que realitzen les diverses institucions: escoles, casals, parròquies, associacions, fundacions...

Per això el vàrem tenir amb nosaltres fa dos dimarts. Com veieu a les fotos no es tracta d'una visita cerimonial o de protocol; ben al contrari: és una visita de germanor. Aquí el veieu, doncs, ajudant a fer el sopar (em va sorprendre la traça que té) . Li agraïm la seva visita.

Convocatòria a Pasqua Jove. Anima't

Aquí la informació per participar a la

Pasqua Jove d'aquesta Setmana Santa 2012.

Barcelona, 24 de gener de 2012

Companys/es de l’Escola Pia, participants de Grups i monitors Mou-te,

Ras i curt: ens agradaria celebrar la Pasqua. Ens il·lusionaria poder-nos trobar els darrers dies de Setmana Santa, els pròpiament de Pasqua, amb tots els qui d’una manera o altra teniu vinculació amb l’Escola Pia, grups i Mou-te, de franja universitària. Ens vindria de gust comptar amb la vostra presència per dur a terme una nova edició de la Pasqua Jove de l’Escola Pia.

Es solapen moltes tradicions i experiències en pocs dies. És una setmana important per als cristians. Es tracta de conèixer-los i entendre’ls per poder-los viure i celebrar intensament. Actualitzar, què significa la Pasqua avui? Creiem que no hi ha millor manera de fer-ho que en un indret recollit com Claverol, compartint estones de silenci, pregària, celebració, reflexió, conversa i lleure amb gent d’altres grups.

Així doncs:

Què proposem? Celebrar la Pasqua Jove de l'Escola Pia (18-25 anys... o els que calgui)
Quan? Del 05/04 al 08/04
On? Claverol (Pallars Jussà - La Pobla de Segur)

Per què ho celebrem? Per facilitar la trobada entre nosaltres i apropar-nos a Déu i a Jesús (a través de la pregària, el compartir i la celebració)

Ens organitzarem en petits grups de serveis per realitzar les tasques quotidianes i tallers de la Pasqua. Traureu el xef que porteu dins. ;)

El preu aproximat serà de 60 euros per persona. Aquest import, inclou allotjament i menjar; el transport anirà al vostre càrrec (possibilitat d’arribar en transport públic a la Pobla de Segur on us vindríem a buscar).

Si esteu interessats en assistir, per tal de començar a organitzar-nos, seria necessari omplir un petit formulari que hi ha seguint el link: https://docs.google.com/spreadsheet/viewform?formkey=dGIxVGVsM0lYZDl5SlB2LU4zd0pFN3c6MQ

16 de març és la data límit per inscriure’s i s’allargarà si queden places disponibles.

Si teniu qualsevol pregunta, no dubteu en enviar un correu electrònic a eduard.andres@escolapia.cat o carles.gil@escolapia.cat

Una forta abraçada

La comissió de la Pasqua Jove

Trobada de "Filials"

Les comunitats de l'Escola Pia poden tenir diverses condicions institucionals. No farem un tractat de dret canònic, que ara ve al cas, però us ho explicarem breument. Els d'Encants Nous / Sant Pau de BCN, som filial de la comunitat dels Escolapis de Sabadell. A més, hi ha una altra filial, que és la comunitat de Montbui (Anoia, tocant a Igualada). Per tant la comunitat, diguem-ne "central" o "mare" és la de Sabadell, i té dues filials: la de Montbui i la nostra.
Doncs bé, les tres comunitats ens reunim un cop al mes, per fer reunió de comunitat junts. La darrera va ser dimarts 24 de gener. Ens vàrem trobar a l’escola d’Igualada, i el tema que vàrem tractar va ser: “Què enriqueix i que empobreix la vida en comunitat”. A la foto, hi podreu veure tots els membres. Us els presento (hi posaré SBD si són de Sabadell, BCN si són de Sant Pau i MTB als de Montbui). Començant per l’esquerra:
Manel Bagunyà (MTB),  Carles Gil (BCN), Antoni Baltà (MTB), Aniol Noguera (BCN), Jordi Vilà (BCN), Josep Mª Canet (SBD), Yoel Ricardo (SBD), Jaume Sales (SBD), Sadurní Tudela (SBD), Andreu Trilla (MTB) i falto jo, l’Eduard Pini (P), que estic darrera la càmera .

DENIP 2012

Mahatma Gandhi 1869 - 1948

El dia 30 de gener de 1948 queia, abatut per un tret, a la ciutat de Nova Delhi, Índia, el lider polític i premi Nobel de la Pau Mahatma Gandhi.
Moltes escoles del món, commemorant aquell fet, però sobretot amb el desig de que cada nen i cada nena esdevingui constructor de pau en la seva família, en la seva escola, al món, celebren el DENIP: Dia Escolar de la No violència I la Pau".
Us posem un fragment d'un vídeo a l'Escola Pia Luz Casanova, on els alumnes, havent fet diversos tallers a les tutories,  han elaborat uns llaços escrivint la paraula PAU, i han cantat l'himne de la campanya escolar d'aquest curs: "Atura't i pensa".

Visita del Senegal

Ens han visitat en Samson Ehemba i Fabien Diatta, escolapis del Senegal.

Estan per aquí per temes de coordinació de diversos temes, i vàrem aprofitar per convidar-los a sopar a Sant Pau. Va ser una molt bona estona compartint experiències del Senegal, de

Cuba i de Catalunya.

Avui els tenim al Camp Nou. Un és culé-culé, i l'altre és del Madrid. Així que passi el que passi tenim el xou assegurat.

Vaja, ara mateix acaben de fer dos gols els nostres. Doncs sembla que ja està clar que, el pobre Samson anirà a dormir de mal humor. La resta ben contents, és clar.

El President Pujol amb els grups Mou-te.

Aquest dissabte, a l'Escola Pia Balmes, s'ha realitzat la formació de monitors trimestral dels Grups Mou-te. En aquesta ocasió l'Aniol Noguera -que n'és el responsable i organitzador- ens ha dut en Jordi Pujol. Va arribar amb puntualitat britànica. L'acte havia de durar una hora, però finalment hi vam estar dues. El tema: els valors en la joventut, als nostres dies.
Penso que ha estat molt bona idea. Moltes vegades ens acontentem amb una xerradeta. Haver acoseguit portar a una persona com el president Pujol ha fet prendre volada de mires, i anar una mica més enllà de la xerrada que normalment fem. Felicitats al Mou-te per la iniciativa.